Curs de FILOSOFIA
SIS IDEES ESTÈTIQUES
Plató * Shiller * Schopenhauer * Nietzsche Freud * Benjamin
Del 6 de novembre al 18 de desembre, dijous - 17.30h. – 6 classes
L’Estètica és molt més que una manera d’embellir la nostra aparença: és una branca del coneixement que reflexiona sobre idees i aspectes que tenen a veure amb la sensibilitat humana, com són la contemplació d’un paisatge o les emocions que sentim davant d’una obra d’art. En aquestes sessions veurem sis d’aquestes idees, a partir d’escrits de pensadors que les han considerat.
Des dels grecs, l’art ha fet pensar els filòsofs i els filòsofs han influït en els artistes. En aquestes conferències, a partir de sis grans pensadors, estudiarem com s’ha produït aquesta interrelació.
Professor - CARLES RIUS SANTAMARIA
Doctor en Filosofia, i professor d’Estètica i Teoria de l’Art, a la Universitat de Barcelona.
TEMARI
PLATÓ i LA BELLESA
La bellor ha estat una de les primeres idees tractades per la reflexió filosòfica, i quelcom bell segueix produint en nosaltres certa atracció. Però: ¿què significa allò bell? ¿Com ho podríem definir? En la primera sessió veurem com Sòcrates i Plató van intentar contestar aquestes qüestions, i les dificultats de respondre de manera definitiva.
Obres: Plató, Hípies major, a Diàlegs, vol. III, traducció de Joan Crexells, Barcelona, Fundació Bernat Metge, 2018. El convit, a Diàlegs, vol. VI, traducció d’Eulàlia Presas, Barcelona, Fundació Bernat Metge, 1983.
SCHILLER i L’IMPULS DEL JOC
Jugar ha estat una activitat important en la infantesa de qualsevol persona, però que a mesura que ens fem grans tendim a deixar de practicar. Schiller va ser dels primers pensadors que va considerar el joc no sols com un tema filosòfic, sinó també com una arrel important d’una possible societat desenvolupada.
Obra: Friedrich Schiller, Cartes sobre l’educació estètica de l’home, Martorell, Adesiara Editorial, 2018.
SCHOPENHAUER I EL GENI
El geni és una idea moderna que adquireix una gran volada amb el Romanticisme. Tanmateix: ¿pot qualsevol persona ser un geni...? ¿Quant de natiu hi ha en un artista que fa una obra “genial”...? En el segle XIX es comença a qüestionar la idea que el geni sigui innat, però, ¿estem disposats a acceptar-ho del tot...?
Obra: Arthur Schopenhauer, El mundo como voluntat y representación, vol. I, Llibre III, Madrid, Editorial Gredos, 2010.
NIETZSCHE I LA INSPIRACIÓ
Des de l’antiguitat la inspiració ha estat considerada una font important de la creació artística. Alguns autors li han donat un sentit religiós i altres l’han explicat com un estat extraordinari però explicable científicament. En aquest escrit, Nietzsche carrega les tintes en què la inspiració és el resultat de l’esforç i el treball. ¿Fins a quin punt és així? ¿Aquest punt de vista ha beneficiat l’art...?
Obra: Friedrich Nietzsche, Humano, demasiado humano: un libro para espíritus libres, vol. I, Quarta part, Madrid, Ediciones Akal, 2024.
FREUD I LA CREATIVITAT
Sigmund Freud es tornarà a preguntar: ¿Com és possible que alguns facin obres que considerem genials i altres no? Per respondre aquesta pregunta, el psicoanalista tornarà a reivindicar la idea del joc, però afegint-hi la importància de les fantasies. Ara bé, si les fantasies són importants per a la creativitat: ¿per què alguns les amaguen i altres les expressen i, a més, amb èxit?
Obra: Sigmund Freud, El creador literario y el fantaseo, a Obras completes, vol. IX, Buenos Aires, Amorrortu Editores, 1992.
BENJAMIN I L’AURA
Walter Benjamin explica que durant segles l’aura ha estat l’element que ha permès tenir experiències estètiques autèntiques, però que amb el sorgiment del cinema aquesta s’ha dissipat. ¿És realment així? ¿Ha desaparegut l’art que ens commou profundament...? ¿Què busquem avui en l’art...?
Obra: Walter Benjamin, La obra de arte en la época de su reproctibilidad técnica, México D. F., Ítaca, 2003.
Curs de 6 sessions
Del 6 de novembre al 18 de desembre - Dijous – 17.30h. – 19.30h.
PREU PER PERSONA – 195€
Lloc - Sala TYN CAMPOS - Hotel Mercure Condor BCN
Via Augusta, 127 cantonada carrer Aribau