Frederic Mompou és una de les figures més introspectives i singulars de la música catalana del segle XX, l'obra de la qual transcendeix les fronteres convencionals de l'academicisme per buscar l'essència pura del so. Nascut a Barcelona i format a l'efervescent París de laBelle Époque , el compositor va desenvolupar un llenguatge propi definit per la "música callada" , un concepte que convida al silenci i a la meditació a través d'harmonies depurades i una profunda connexió amb les seves arrels. El seu llegat no es mesura per la magnitud de grans simfonies, sinó per la intimitat de les peces per a piano i cançons, que aconsegueixen capturar la nostàlgia i el misteri de la infància amb una sensibilitat gairebé mística.

Aquesta conferència proposa un recorregut per la seva trajectòria vital i creativa, tot analitzant com Mompou va aconseguir fusionar la influència de l'impressionisme francès amb la sobrietat del folklore català. Es podria dir que Monpou és el filòsof del piano que va convertir la brevetat en una forma d'infinit. 

 

Divulgador i expert musical. Músic.